El desplaçament del fragment articular comporta tant la incongruència articular com la possible isquemia del mateix. Hertel te un bon article (R.Hertel,J Shoulder Elbow Surg; Vol.13, Nº 4 427-433 ,2004) sobre aquest tema i tot i que ha corregit despres lo categòric del mateix es una molt bona guia per pronosticar que pasara amb la vascularització cefàlica. Ell aboga per avaluar les fractures i classificar-les segons el patro de desplaçament entre cada una dels fragments utilitzant el símil de uns cubs de Lego per explicar-ho, fent èmfasi en el desplaçament de la part medial.
En el primer esquema s'observa el concepte desplaçament de la part interna que quasi assegura la isquèmia (aixi com la inestabilitat a l'hora de sintetitzar-lo) del fragment articular.
En el segon fa èmfasi en la presència de un fragment intern de cortical que acompanya al fragment cefàlic que preten assegurar la persistència de elements capsulolligamentosos que assegurarien la irrigació. A la pràctica i per mi, no te mes avantatge que la classificació de Neer a l'hora de planificar el tractament o pronosticar que pot passar amb el fragment cefàlic.
En resum les lesions en valgo impactades, que serien la màxima expressio de les fractures engranades amb posibilitat de reduccio i supervivència del cap, per que pot tenir part de la capsula i lligaments de la part inferior del cap que encara assegurin la seva vascularitzacio. Per contra les fractures no engranades amb separació de la part interna del cap amb la metafisi,fins i tot les que encara tenen el troquin a lloc ( 3Parts desplaçades) , solen tenir unes minçes possibilitats de assegurar la seva vascularitzacio.
