RECONSTRUCCIÓ DE LES TUBEROSITATS

Un cop tenim clar que la fractura esta desplaçada amb factor de isquèmia +, es a dir que precisem de tractar-la per desplaçada però que difícilment la sintetitzarem amb garantires, la indicació de tractament es una artroplàstia.


En aquest punt tenim dues opcions. Les hemiartroplasties  anatòmiques que precisen de un manegot dels rotadors reconstruible i funcional es a dir, fragments grossos de les tuberositats que asegurin la seva fixacio i una imatge de la TAC que asseguri la vitalitat muscular del supraespinós i descarti aixi alteracions degeneratives greus prèvies, ó les invertides que son una opció quan els elements anteriors ens falten.

Aquí veieu un exemples de dues fractures, la primera clarament presenta un tròquiter gran molt diferent de la segona on aquest es fragmentat i mes petit. La TAC confirma a questa fragmentació . En el cas de que aquesta ultima precises tractar-se amb una artroplàstia aquesta fragmentació seria una condició de decisió. Possiblement una artroplàstia total invertida seria lo indicat en aquest cas.

Aquest altre cas de fractura desplaçada a 4 parts , amb un bon tamany de tròquiter ( reconstruible) pero una història poc clara de proces en l'espatlla prèviament, queda suficientment aclarit amb una imatge TAC on s'aprecia una bona densitat del supraespinós i sobretot amb l'absència de greix intramuscular propi de la degeneració muscular que apareix en les lesions cròniques del manegot.
Aixi donçs el TAC es una necessitat quan una fractura esta desplaçada i cal avaluar-la .